N001 és la reforma d'un habitatge entre mitgeres situat a Binissalem, Mallorca.

La intervenció parteix d'una premissa clara: la conservació màxima del cos original de la casa, construït amb murs de marès. Aquests murs, amb el pas del temps, han adquirit una geometria irregular i lleugerament deformada, allunyada de qualsevol ortogonalitat estricta. Lluny de corregir-los, el projecte els assumeix com a valor i punt de partida.

S'incorpora un nou sistema de coberta a dos aiguavessos que reordena volumètricament el conjunt, mentre que a la planta baixa apareix un tercer aiguavés, resolt com una galeria lleugera de fusta i vidre. Aquesta peça es disposa cap al pati —orientat a nord— i actua com a captador solar, permetent introduir la llum de sud fins a les estances principals de la casa.

La cuina i el menjador s'obren a aquest espai intermedi, que es resol amb una gran fusteria plegable tipus acordió. Quan s'obre, la casa es dilueix i desapareix el límit entre interior i exterior; quan es tanca, la galeria funciona com un hivernacle que regula les condicions climàtiques.

El projecte es construeix així sobre el contrast.

D'una banda, la matèria massissa, irregular i opaca del marès existent. De l'altra, una arquitectura nova, precisa, lleugera i transparent. No es tracta d'unificar llenguatges, sinó de fer evident el pas del temps i la convivència entre dues maneres de construir.

Allà on l'existent és pes i memòria, la nova intervenció aporta llum, precisió i reversibilitat.

N002 és la reforma d'un habitatge entre mitgeres situat al casc antic d'Alaró.

L'edifici existent s'organitza en tres crugies longitudinals, una disposició característica però amb una limitació clara: les estances més fosques quedaven al centre, sense ventilació ni llum directa.

El projecte parteix d'aquesta lectura i actua sobre la crugia central, on s'obre un pati interior que travessa verticalment l'habitatge. Aquesta operació mínima però decisiva permet redistribuir la llum, generar un nou ordre espacial i dotar de qualitat les estances que abans estaven cegades.

A partir d'aquest gest, es reorganitzen els usos: la planta baixa acull les zones comunes vinculades al pati, mentre que la planta primera concentra les estances privades.

La intervenció recupera els elements estructurals originals —murs de marès, biguetes de fusta, ràfecs— i els combina amb una nova capa contemporània, lleugera i precisa.

Europan 18 planteja la transformació dels teixits existents a partir de noves dinàmiques socials i ambientals. En aquest context, la intervenció a Es Sindicat de Felanitx entén l'antic conjunt cooperatiu com una oportunitat per activar-lo i reconnectar-lo amb el seu entorn.

L'estratègia principal del projecte consisteix a revertir la seva condició de peça tancada.

Mitjançant operacions selectives de buidatge, l'edifici s'obre en secció i permet la introducció de llum natural i nous recorreguts interiors. Les naus es transformen en espais continus, articulats a través de les tines reutilitzades com a infraestructura ambiental i espacial.

El projecte planteja un programa cultural i social amb la voluntat de retornar un servei públic al poble després d'anys d'inactivitat. L'edifici s'entén com un nou —i alhora antic— nucli identitari: un espai on celebrar tot allò que construeix la identitat de Felanitx. L'art hi assumeix un paper central, en coherència amb la presència i trajectòria dels nombrosos ambaixadors artístics del municipi.

Les dues grans naus es destinen als usos de major afluència, especialment els de caràcter expositiu i els tallers socials interiors. Aquesta decisió conviu amb la voluntat de preservar les tines originals al seu emplaçament. Per fer-ho possible, s'introdueix un sistema de dos nivells separats per un forjat lleuger i parcialment transparent: la planta inferior, més controlada i protegida, acull el programa expositiu; la planta superior, més lluminosa i diàfana, es reserva a tallers i activitats flexibles, adaptables mitjançant elements mòbils com cortines o biombos. Tots dos nivells es connecten visualment a través d'una gran plaça-vestíbul central que articula el conjunt.

Els espais exteriors adquireixen també un paper rellevant, pensats per acollir celebracions festives i espectacles. L'entorn immediat s'organitza a partir de dues places: una davant l'auditori, concebuda com a àmbit lúdic, i una altra que consolida la plaça existent davant la façana principal. L'articulació i el dimensionament d'aquests espais parteixen d'una retícula basada en les proporcions de la planta d'Es Sindicat, materialitzada en una pèrgola lleugera que aporta ombra, ordre i escala, i que alhora actua com a filtre d'accés. A la plaça, un sistema de pèrgoles sostingudes per cables segueix la mateixa retícula, garantint que no es desdibuixi el símbol més reconeixible de l'edifici: la seva façana principal.