Europan 18 planteja la transformació dels teixits existents a partir de noves dinàmiques socials i ambientals. En aquest context, la intervenció a Es Sindicat de Felanitx entén l'antic conjunt cooperatiu com una oportunitat per activar-lo i reconnectar-lo amb el seu entorn.

L'estratègia principal del projecte consisteix a revertir la seva condició de peça tancada.

Mitjançant operacions selectives de buidatge, l'edifici s'obre en secció i permet la introducció de llum natural i nous recorreguts interiors. Les naus es transformen en espais continus, articulats a través de les tines reutilitzades com a infraestructura ambiental i espacial.

El projecte planteja un programa cultural i social amb la voluntat de retornar un servei públic al poble després d'anys d'inactivitat. L'edifici s'entén com un nou —i alhora antic— nucli identitari: un espai on celebrar tot allò que construeix la identitat de Felanitx. L'art hi assumeix un paper central, en coherència amb la presència i trajectòria dels nombrosos ambaixadors artístics del municipi.

Les dues grans naus es destinen als usos de major afluència, especialment els de caràcter expositiu i els tallers socials interiors. Aquesta decisió conviu amb la voluntat de preservar les tines originals al seu emplaçament. Per fer-ho possible, s'introdueix un sistema de dos nivells separats per un forjat lleuger i parcialment transparent: la planta inferior, més controlada i protegida, acull el programa expositiu; la planta superior, més lluminosa i diàfana, es reserva a tallers i activitats flexibles, adaptables mitjançant elements mòbils com cortines o biombos. Tots dos nivells es connecten visualment a través d'una gran plaça-vestíbul central que articula el conjunt.

Els espais exteriors adquireixen també un paper rellevant, pensats per acollir celebracions festives i espectacles. L'entorn immediat s'organitza a partir de dues places: una davant l'auditori, concebuda com a àmbit lúdic, i una altra que consolida la plaça existent davant la façana principal. L'articulació i el dimensionament d'aquests espais parteixen d'una retícula basada en les proporcions de la planta d'Es Sindicat, materialitzada en una pèrgola lleugera que aporta ombra, ordre i escala, i que alhora actua com a filtre d'accés. A la plaça, un sistema de pèrgoles sostingudes per cables segueix la mateixa retícula, garantint que no es desdibuixi el símbol més reconeixible de l'edifici: la seva façana principal.